Programació   Resums   Esquemes   Criteris qualificació  

INDICACIONS GENERALS PER SUPERAR  EXÀMENS

AMB PREGUNTES  DE DESENVOLUPAMENT 

 

 

       1.  PRESENTACIÓ.

       2.  L’EXPRESSIÓ ESCRITA.

       3. ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DE LA RESPOSTA.

 

  1. PRESENTACIÓ.

 La bona presentació d’un examen és un element molt important i en ocasions massa oblidat. Proporciona la primera impressió que la persona que corregeix la prova té de les capacitats de l’alumne, facilita la lectura, impressiona positivament i permet apreciar de manera òptima els coneixements. S’ha d’evitar, per tant:

  • Una cal·ligrafia que dificulti la lectura.
  • L’absència de marges.
  • Les correccions que impliquin ratlles i embrutin el paper.
  • Les línies tortes que desviïn l’escrit al llarg del full.
  • Les fletxes, asteriscs, etc., que vagin remetent a la persona que corregeix d’un costat a un altre del full.
  • L’ús inadequat dels signes de puntuació.

     Convé tenir present que un full “ple de lletres”, sense espai en blanc i sense paràgrafs, no invita a la lectura. Igualment les frases excessivament llargues, compostes per una sèrie d’oracions unides per la conjunció “i” (o “i que”), afavoreix la confusió en l’expressió d’idees i dificulta la comprensió. Per contra, un “estil telegràfic”, de frases excessivament curtes i sense relació d’idees, que s’integrin en un gran paràgraf fan perdre el sentit i la coherència del discurs.

    Podria resultar d’ajuda, respecte d’aquest problema, un recordatori de l’ús dels signes de puntuació més usuals.

La coma indica una pausa breu dins un discurs. Alguns dels seus usos són:

-         En enumeracions, per a separar mots que fan la mateixa funció.

Es varen introduir nous cultius: cítrics, vinyes, cotó, arròs i hortalisses.

-         Per fer aclariments i explicacions (intercanviable amb els guions o els parèntesis)

Les corts, reunides en sessió conjunta, aprovaren la constitució.

-         Davant i darrera d’algunes conjuncions i locucions conjuntives 

(però, tanmateix, per tant, ara bé, doncs, això no obstant, és a dir, malgrat tot, etc.)

-         En oracions adjectives explicatives:

Els polítics liberals, que estaven perseguits, conspiraren contra el govern.

-          Recordar que la coma no va mai entre el subjecte i el predicat. Mai hauríem d’escriure: 

Antoni Maura, dimití.

 

El punt marca les diverses parts d’un discurs.

El punt i seguit delimita l’oració gramatical encara que la idea continuï en les frases successives.

El punt i apart assenyala el final del paràgraf de manera que clou un tema o apartat.

El paràgraf correspon a la divisió del pensament en seqüències o idees. Així, un paràgraf, tant si és curt com si és llarg, s'ha d'entendre com una unitat que conté una idea o un conjunt d'idees inter-relacionades. Un nou paràgraf representa un canvi d'idea respecte a una idea expressada anteriorment, o bé una extensió de la idea anterior que introdueix un aspecte diferent. En un comentari, cal que els diferents paràgrafs mantinguin una connexió estreta i apareguin en un encadenament lògic.

2.      L’EXPRESSIÓ ESCRITA.

A una exposició escrita, l’expressió clara i coherent manifesta, en primer grau, que l’alumne/a és capaç de comprendre i estructurar els coneixements exigits. La redacció ha de ser per tant fluida, clara i concisa. Procura escriure frases curtes i fàcils d'entendre i utilitzar el vocabulari específic sempre que sigui necessari. Per tal d’ajudar-te, aquí et presentem una sèrie de recomanacions:

-         A les oracions utilitza l’ordre més planer de les  paraules: subjecte, verb i complements. S'ha de buscar la claredat de la frase evitant construccions artificioses o rebuscades.

-         Tota frase necessita verb principal; per tant, s'ha d'evitar de fer una frase independent, és a dir entre punts, sense verb.

-         Evita errades ortogràfiques. Vigila l’accentuació, les majúscules en noms propis, sigles i acrònims, les falses traduccions o, directament, la utilització del català i del castellà al mateix text.

-         Manté un temps verbal, evitant canvis innecessaris. 

-         Elimina les paraules i frases irrellevants i deixa només les imprescindibles.

-         Col·loca la informació més rellevant al principi de la frase.

-         No utilitzis excessivament formes passives ni negacions.    

-         Claredat no significa reduir-se a frases curtes, independents, separades per punts cada poques paraules, sinó que, com correspon al desenvolupament d'un pensament ordenat, es necessiten frases principals i subordinades.

-         Per l’establiment de relacions, explicacions, causes i conseqüències existeixen una sèrie de nexes lògics a la teva disposició (però, per tant, perquè, a causa de, etc.)  

                                                           http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/redaccio/construccio_frase.html

            3. ESTRUCTURA I DESENVOLUPAMENT DE LA RESPOSTA.

           Per començar.

La realització d’una correcta exposició escrita ha de reflectir una coherent estructuració mental d'allò que es pretén escriure. Sembla imprescindible escriure un pla de treball o esquema del desenvolupament. Aquest recurs permet sovint de visualitzar i establir connexions entre diferents elements que tindrem en compte, així com d'establir l'ordre de prioritat en què els desenvoluparem en el nostre comentari.

Llegeix atentament i analitza la pregunta de l’examen. Valora els teus coneixements, el temps del qual disposes, i si tens limitació de paper.  Recorda que pots trobar-te amb preguntes generals molt àmplies en els seus continguts, altres de concretes, i de relació. Les respostes s’han d’adequar a aquestes condicions.

En general, es valorarà la capacitat de síntesi: has d’anar alerta amb la tendència a exposar generalitats i repeticions que omplen espais sense aportar res. 

Escriu un  paràgraf introductori on ha de quedar localitzat el tema i la datació dels continguts als que la pregunta fa referència. Evita sempre donar per suposat que la redacció de la pregunta és part de la teva resposta. Resulta imprescindible incloure una breu menció als antecedents que expliquen causalment  el moment històric tractat.

            Al llarg de l’exercici.

La resposta a una pregunta de desenvolupament precisa d’una explicació discursiva, per tant, a la redacció evita els apartats i subapartats introduïts per guionets, nombres i lletres.

Al desenvolupament dels continguts s’han d’establir relacions explicatives de causa-efecte. Igualment han d’introduir-se referències al marc històric general, i als aspectes socials, econòmics i culturals del moment. La menció de personatges històrics, l’aportació de dades i l’establiment d’una cronologia, sense ser l’element principal  de la valoració d’un examen d’història, sembla absolutament necessària. Intenta mantenir un ordre cronològic dels esdeveniments que descrius. 

Evita un llenguatge col·loquial i les opinions valoratives personals. Ningú et demana la teva conformitat o disconformitat amb els fets exposats, ni el teu judici moral. “L’opinió personal” consisteix en una valoració històrica i objectiva dels fets, no en el teu parer subjectiu.   

 Per finalitzar.

A la part final de la contesta, s’ha de fer menció a la significació dels esdeveniments tractats, a les conseqüències, a la relació amb fets posteriors i, fins i tot, a les possibles repercussions en el temps present